tag:blogger.com,1999:blog-6140856931765357848.post1121820752366817536..comments2023-05-24T16:37:53.501+02:00Comments on El cronista errant: Violeta Urmana, Medea d'impacte a ValènciaXavier Cesterhttp://www.blogger.com/profile/17399976478951070186noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6140856931765357848.post-53854490607851270792012-06-19T09:35:26.365+02:002012-06-19T09:35:26.365+02:00Tant en directe com en disc (amb la M.C. que esmen...Tant en directe com en disc (amb la M.C. que esmentes subtilment) només he escoltat la versió en italià. Per això tinc encara més ganes de veure el que realment va escriure Cherubini. Normalment, quan es fa confiança al compositor, els resultats solen ser més engrescadors que quan es deixa que d'altres remenin la partitura. Algun dia serà.Xavier Cesterhttps://www.blogger.com/profile/17399976478951070186noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6140856931765357848.post-70492118356276098602012-06-19T00:56:01.383+02:002012-06-19T00:56:01.383+02:00Josep Olivé
Efectivament una Violeta Urmana d'...Josep Olivé<br /><br />Efectivament una Violeta Urmana d'impacte. Renoi tambè la veu del baix Dmitri Beloselski (que serà Rey Marke en el Tristan). Em va agradar molt Maria José Montiel en la seva aria cabdal del segon acte.<br />Era la meva primera Medea en viu i en directe. N’havia sentit a parlar molt, però no de l'obra en si, ja que no és massa repesentada, sino d'una senyora tambè d'origen grec que brodava, sembla ser, el paper. Entre impactans gregues anava doncs fa uns bons anys la cosa. No cal dir el seu nom, oi? Doncs no sé si ha estat per ser la primera vegada, o perque la partitura no dona més de si (que no, que Cherubini no és Mozart), o per el pes d’uns recitatius massa feixucs (en això prefereixo fins i tot l’alumne de Mozart, la veritat), o per la direcció del gran (de magisteri, vull dir) Zubin Mehta, que a estones trobava que costava tirar endavant l’acció dramática. Tan es aixi que em costa d’imaginar la versió original en francès amb parts parlades. Potser algun dia podré constatar la diferència. En definitiva, que si bé m’esperava un pelet més de l’obra, no per això vaig deixar de sortir força satisfet, perque tant a Medea com a Il Trovatore, direcció musical, orquestra i cors, han estat, com és ja habitual a Les Arts, superbs.Anonymousnoreply@blogger.com