La Komische Oper de Berlín presenta un impactant muntatge de 'Mazeppa' de Txaikovski

Al costat de les habituals Ievgeni Oniegin i La dama de piques, el catàleg operístic de Txaikovski inclou altres títols atractius, com Iolanta, que el Mariinski va dur al Liceu fa uns mesos, o Mazeppa, que ha estat objecte d’una nova producció a la Komische Oper de Berlín. L’argument d’aquesta òpera estrenada el 1884 no deixa de tenir les seves peculiaritats, ja que la història d’amor està protagonitzada per una noia, Maria, molt més jove que el seu estimat, el mateix Mazeppa, el líder ucraïnès que es revolta contra el tsar. Com que el pare de la noia, Kotxubei, no només està horroritzat per aquesta relació, sinó que també s’oposa als plans de Mazeppa, aquest el fa torturar i executar, la qual cosa condueix Maria a la follia. De fet, l’escena del deliri de la protagonista és una de les més colpidores de la partitura, tancant l’òpera en un dolç pianíssim que deixa l’esperit desassossegat.

Un descobriment: Asmik Grigorian

Una història d’amor tràgica ubicada en un context de conflicte civil ha donat peu al director d’escena Ivo van Hove a presentar un muntatge rabiosament actual. Un bombardeig de vídeos en els passatges orquestrals que abunden en la peça ens posava en situació en un tres i no res: escenes de guerra, destrucció, devastació ecològica, tortura, brutalitat, mutilacions i desolació fins a límits extrems que entendria poguessin ferir alguna sensibilitat (l’únic moment de distensió el proporcionen imatges de soldats ballant mentre sona una dansa cossaca). Un món cruel, doncs, amb una clara divisió entre civils i militars, d’amistats trencades i traïcions, d’humiliacions com la que pateix Kotxubei, arrossegat com si fos un gos, però també amb moments teatralment impactants, per exemple quan, després de l’execució d’aquest, tot el cor deixa les seves armes davant un trasbalsat Mazeppa. La destrucció de l’escena final, en el decorat únic (una mena de nau industrial / refugi) és la conseqüència inevitable de tot el que ha esdevingut abans.

El muntatge d'Ivo van Hove no estalvia escenes violentes

Com la posada en escena, la versió de Henrik Nánási, director musical de la Komische Oper, va ser directa i contundent, tot i que en algun moment podia haver afluixat el volum d’una orquestra que, com el cor, va lluir a molt bon nivell (per cert, l’obra no va ser interpretada en alemany, com és el costum al teatre, sinó en rus). Poc menys que un descobriment va ser la Maria d’Asmik Grigorian, certament al límit de les seves forces al final de l’obra (la batuta no la va ajudar), però commovedora en tot moment, no només pel seu cant generós, també per un rostre de gran expressivitat.

La diferència d'edat no és el problema

Jason Hayward va ser un Mazeppa imperiós i torturat, només una mica apurat per dalt. El Kotxubei d’Alexei Antonov va progressar positivament al llarg de la funció, amb resultats apreciables a la gran escena de la presó, mentre que Agnes Zwierko va ser una imperiosa Liubov (la mare de Maria) i Ales Briscein va aportar tons mel·liflus a Andrei, un d’aquells rars casos en que el tenor rep carabasses de la soprano.  

Fotos: Monika Ritterhaus